Bones pràctiques amb TIC - Software lliure per a la creació de llibres digitals

Si ens plantegem el paper de les TIC com a mitjans d'ensenyament, hem de partir d'una fase prèvia d'anàlisi de l'instrument que emprarem, fixant-nos en aspectes com si primerament ha estat concebut com una eina educativa o bé de quin tipus de suport es tracta.  Dit d'una altra manera, el que li dóna un significat educatiu a les noves tecnologies són les aplicacions que en fem, és a dir, que per tal que passi d'un simple mitjà audiovisual a un recurs transformador cal focalitzar detingudament en quines són les característiques de l'alumnat que l'emprarà o quins són els continguts que volem tractar.

Llavors, si partim de la premisa del constructivisme social de Vygotsky, veuriem com segons com ho estructurem podrem consturir un o altre nivell d'aprenentatge.

Una mostra d'aquest fet seria la bona pràctica a analitzar, ja que a través d'un exhaustiu anàlisi se'ns indica quins són els elements que contribueixen a definir un software lliure per a la creació de llibres digitals com un recurs educatiu. 

Per exemple, tal i com podem veure en el text que us proposo, aquesta pràctica treballa diferents competències (tractament d'informació, comunicació...), la qual cosa esdevè indispensable en termes d'innovació educativa, però també compta amb un altre element molt important; la fase prèvia d'indagació.

Així, parteix d'una necessitat concreta; donar resposta als canvis que exigeix l'educació per adaptar-se a la societat del coneixement, juntament amb la voluntat dels docents de crear propis materials educatius. Llavors, a partir d'aquest punt, desenvolupa un procés de recerca i anàlisi molt important per veure quina és la eina que ens permetrà adequar-nos a aquestes necessitats, per així anar construint el projecte en base als aprenentatges que es busquen.

Tot i això, el que destaca d'aquesta experiència és que va molt més enllà d'aquest procés, donat que una vegada trobat el recurs l'ajusten i modifiquen de cara al seu context concret d'aplicació per tal d'aconseguir una experiència molt més adequada a les seves necessitats.

Com a reflexió diría que això esdevè essencial per al seu èxit, així com complir altres característiques que, tal i com exposen Chickering y Gamson (1987) defineixen una bona pràctica. Per exemple, seria el cas de promoure un aprenentatge actiu o bé desenvolupar dinàmiques de cooperació entre l'alumnat.

Finalment, també consdiero rellevant destacar els elements d'innovació educativa que conformen aquesta bona pràctica, sobretot pel fet que aquest recurs permet compartir coneixement, ja que que si recordem la definició de TIC, veiem com aquesta és una de les seves característiques principals i, a més, penso que un altre dels seus punts clau és que no tant sols s'hi impliquen els alumnes, sinó que els professors també participen d'aquest enriquiment.